Malgrat tot, i un cop més, la societat libanesa lluita per resistir i ressorgir de les seves cendres: “El canvi veritable només vindrà si treballem totes juntes: partits polítics, sindicats, món educatiu i societat civil”. Són paraules de l’activista libanesa Yana Al Samarani, una de les protagonistes de les jornades ‘Líban: crisi i esperança’, organitzades per l’Associació Catalunya-Líban i la Fundació ACSAR, que van tenir lloc els dies 14 i 15 de març a la seu de l’IEMed. L’objectiu principal era abordar, davant la realitat actual d’un país que viu immers en una gravíssima crisi global, possibles alternatives democràtiques i laiques al sistema polític multiconfessional vigent.

Durant la primera sessió, i després de la presentació institucional a càrrec de Ghassan Saliba, president de l’Associació Catalunya-Líban i la Fundació ACSAR, i Senén Florensa, president executiu de l’IEMed, va tenir lloc una taula rodona amb Firas Hamdan, diputat al Parlament libanès per la Llista de les Forces del Canvi, i Yana Al Samarani, activista, sindicalista i feminista libanesa.

Hamdan, que fou un dels dirigents de la Revolta del 17 d’octubre del 2019, va destacar l’important tasca de suport, lluita i sensibilització que s’està fent per part de la diàspora libanesa des de la revolució ara fa tres anys i mig. Va recalcar que, en el seu nou rol com a parlamentari i, per tant, com a integrant del propi sistema que s’intenta transformar de dalt a baix, “cal transparència i, sobretot, temps. No es pot fer d’un dia per a l’altre”. I que per avançar cap a un nou sistema, laic i integrador, s’ha de fer sí o sí de la mà de la societat civil.

Per la seva banda, Al Samarani va reiterar que el país viu un moment excepcionalment crític, amb creixents problemes d’analfabetisme, empobriment, violència domèstica i emigració de joves que no veuen cap futur si es queden al Líban. Precisament el jovent i les dones, dos dels col·lectius més marginats pel sistema patriarcal i confessional i per la constitució libanesa, van ser dels més actius durant les revoltes del 2019. Malgrat aquesta forta participació, l’activista va subratllar que les darreres eleccions, tot i les promeses de canvi, no han suposat a la fi una variació substancial en la situació de cap d’aquests dos grups.

El segon dia va començar amb la presentació de l’informe ‘Sobreviure als camps de refugiades’. L’autora de la publicació, la periodista i escriptora Ana Basanta, i el president de l’Associació Catalana per la Pau, Xavier Cutillas, van contextualitzar la vulneració sistemàtica que pateixen les persones d’origen palestí al Líban, que veuen constantment denegats drets fonamentals com l’accés a l’habitatge, a la salut, a l’educació o la inserció laboral.

A continuació, es va realitzar una taula rodona amb la participació de Marie Nassif-Debs, presidenta de l’Associació Mussawat-Wardeh Boutros; Hussein Krim, secretari de l’Associació de Construcció per a la Solidaritat i Atenció Social (ACSAS); Mona Abou Zaid, directora de l’Hospital del Socors Popular Libanès a Nabatieh, i Mohamad Mohdi, pediatra i president del consell administratiu d’aquest mateix hospital.

Krim, activista polític i de drets socials amb llarga trajectòria, va voler agrair el compromís i la solidaritat de la cooperació catalana, tot fent un repàs pels diferents projectes que s’han impulsat al Líban en la darrera època amb el Socors Popular Libanès i ACSAS, a localitats com Barja, Akkar, Byblos o Nabatieh, entre d’altres.

En la seva intervenció, Nassif-Debs va assenyalar que les revoltes del 2019 no sorgeixen del no res, sinó que són una conseqüència del descontent i la frustració acumulats durant molts i molts anys. A més del ja comentat èxode ingent de joves i professionals que s’està produint en els darrers anys, va ressenyar altres problemàtiques, com que continuen en augment els matrimonis prematurs i forçats, especialment entre la població refugiada siriana, o l’especialment dramàtica situació sanitària que viu la població en general, sense accés a medicaments ni tractament en casos de malalties cròniques.

De salut en van parlar també Mona Abou Zaid i Mohamad Mohdi. La primera va fer un repàs de com és el dia a dia a l’Hospital de Nabatieh, al sud del Líban, on s’atén tot tipus de pacients, independentment del seu origen i confessió (cosa que no sempre succeeix al país), i sense cap ànim de lucre. El centre és una iniciativa del Socors Popular Libanès, els orígens del qual es remunten als anys setanta i que en l’actualitat compta amb el suport de la cooperació catalana, a través d’un projecte en col·laboració amb l’Associació Catalunya-Líban i la Fundació ACSAR, i el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Mohdi va centrar el seu parlament en com la crisi econòmica està afectant els infants. “Una gran part no s’alimenta correctament i això provoca problemes d’assistència i rendiment a l’escola”. Va denunciar que el sistema de vacunació ha desaparegut, perquè l’Estat ha deixat de proporcionar vacunes, fet que provoca que estiguin incrementant-se malalties com el tètanus, l’hepatitis A, la poliomielitis i el còlera.

Sobre el tema de la vacunació, va insistir el Dr. Josep A. Pujante, director de l’Àrea de Relacions Internacionals i Cooperació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que va cloure la sessió: “Un país que no pot vacunar els seus infants és una societat que compromet la salut de la seva població adulta”.

Finalment, es va projectar el documental Junts continua l’esperança, que narra la història de l’Hospital de Nabatieh, amb un recorregut des dels seus orígens fins a l’actualitat.

Les jornades van comptar amb la col·laboració de l’Associació Catalana per la Pau i l’IEMed, i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona.

A més a més d’intervenir a les jornades, la delegació libanesa va realitzar al llarg de tota la setmana una intensa activitat d’incidència política i institucional, per tal de poder fer arribar a les diferents esferes de la societat catalana la complicada situació que travessa el Líban en aquests moments.

Així, es van realitzar trobades amb representants d’Esquerra República de Catalunya i amb una representació de membres de la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya.

En l’àmbit del tercer sector, es van fer reunions amb la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO, la Fundació Flama i la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.

Pel que fa al sector sanitari, es van reunir amb el Dr. Josep A. Pujante al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i es va realitzar una visita a l’Hospital Clínic, per conèixer de primera mà el funcionament del protocol de gènere.

Finalment, es van organitzar trobades a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

(fotografies: IEMed i Associació Catalunya-Líban)